En aquest curtmetratge dirigit per Al Baltax vaig fer la postproducció d’àudio i també la composició de la música original. La banda sonora havia d’acompanyar el to satíric de la història sense perdre dinamisme, així que vaig buscar un equilibri entre el ritme i el caràcter desenfadat de la trama.

Per reforçar aquest estil, vaig utilitzar un xaphoon, un instrument amb un timbre peculiar que ajudava a potenciar el costat més humorístic de la música i li donava una sonoritat diferent del que seria habitual en aquest tipus de narrativa.